IMpacte COnfinament BAlears

Títol del projecte

Impacte del confinament per COVID-19 en els estils de vida i el benestar emocional de la població adulta de les Illes Balears

Introducció

La crisis del COVID-19 va implicar la posada en marxa de diverses mesures excepcionals per protegir la salut de la població, reduir la propagació del virus i la saturació del sistema sanitari. Entre elles es va decretar l’estat d’alarma, la qual cosa va impactar de manera substancial en la vida quotidiana de les persones (confinament, restriccions de moviment, tancament de centres educatius, comerços….). Tot i que a hi ha algunes experiències anteriors de mesures de confinament a l’època moderna (grip del 1918, SARS…), no hi ha precedents a l’escala actual, amb tanta població confinada durant tant de temps. Per tant, se sap poc de l’impacte que pot tenir sobre les persones, més enllà de l’efecte en la prevenció del virus.

L’evidència generada^(1-4) en experiències anteriors assenyala que aquest confinament pot tenir un impacte negatiu en els hàbits de vida, la salut mental i el benestar emocional de la població. La situació d’aïllament i distanciament social, l’avorriment, la por o la preocupació entre altres poden provocar seqüeles que es prolonguin inclús mesos després del confinament . A tot això es suma la intranquil·litat generada per un futur incert on s’espera una crisis socioeconòmica sense precedents, i la limitació de moviment i de interaccions socials real, que es ben sabut que funcionen com a factors protectors de la salut. Això no vol dir que el confinament sigui negatiu necessàriament negatiu per a la població: És una mesura extrema de prevenció del COVID-19 i com a tal pot tenir uns efectes no desitjables en termes d’impacte en la salut poblacional, que actualment es desconeixen . Aquests efectes negatius poden ser reduïts per determinades mesures (comunicació de les raons, accés a informació de la pandèmia, voluntarietat del confinament, serveis específics d’atenció al benestar emocional), però falta molta informació sobre els factor que s’associen a més o menys efecte.

Estudis recents en població xinesa han identificat un augment de l’ansietat i d’altres problemes de salut mental arrel de la crisi del COVID-19 ^(2-5). Cuiyan Wang et al ⁽⁶⁾ varen realitzar una enquesta en línia i varen observar que les dones, els estudiants, tenir símptomes relacionats amb COVID-19 i un mal estat de salut autopercebuda estaven associats significativament amb un major impacte psicològic, amb majors nivells d’estrès, ansietat i depressió. També es va detectar que augmentaven els casos de violència de gènere. A la crisis del SARS⁽⁷⁾ a Hong Kong, es va veure que augmentaven el nombre de suïcidis en la població més gran. Es coneix poc sobre l’impacte del confinament en els hàbits de salut i en la salut general. Actualment hi ha alguns estudis en marxa a diferents indrets d’Espanya de monitorització d’aquest impacte, però no fan un seguiment setmana a setmana d’una cohort iniciada la primera setmana, com proposa el present estudi. Els resultats preliminars d’un estudi realitzat per OPIK “la salut de la infància confinada ⁽⁸⁾” demostren que l’impacte del confinament te un clar gradient social: Les condicions de vida i d’habitatge afecten a l’afrontament del confinament. Per tant es imprescindible considerar la perspectiva de determinants socials de la salut en qualsevol avaluació sobre aquest impacte.

Es preveu que l’impacte econòmic i social en la població arrel de la crisi del COVID-19 sigui significatiu, però no es pot conèixer la magnitud. L’anterior crisis econòmica global, entre el 2008 i el 2012, va tenir un desigual efecte en la salut de la població, en funció de la seva posició social. En aquest moment, existeix l’oportunitat de mesurar l’impacte que la crisis provoca en el en el benestar emocional de la població des de el seus inicis.

La actual situació es excepcional i sense precedents a la història, però res fa pensar que no es pugui tornar a repetir, amb el que es fa imprescindible recopilar el màxim de coneixement per a prevenir els efectes no desitjats de mesures extremes de prevenció com és el confinament generalitzat de la població. En aquest sentit, aquest estudi pretén avaluar l’impacte en la salut general, el benestar emocional i els hàbits de vida de la població adulta de les Illes Balears, considerant les condicions de vida i d’habitatge de les persones. L’estudi suposa el seguiment setmana a setmana d’una cohort de persones en confinament que es va iniciar en la primera setmana de la mesura. Es preveu, a més a més, avaluar l’impacte als sis mesos de finalitzar el confinament, per a tractar de mesurar l’impacte a mig-llarg termini.

Objectiu general

Avaluar l’impacte del confinament per COVID-19 en els estils de vida i el benestar emocional de la població adulta de les Illes Balears.

Objectius específics

1. Avaluar els canvis durant i després del confinament referents a:
   1. Estils de vida (alimentació, activitat física, consum de tabac i consum d’alcohol)
   2. Benestar emocional: grau d’ansietat/depressió i consum de psicofàrmacs.
   3. Estat de salut general.
   4. Experiències de convivència i canvis al llarg del confinament.
   5. Situació laboral i socioeconòmica i preocupació percebuda per aquests motius.
   6. Percepció de risc de contagi de coronavirus.
   7. Adherència a les mesures de confinament decretades pel Govern.
2. Avaluar la influència dels determinants socials en els canvis produïts durant el confinament.

Disseny

Estudi prospectiu de seguiment mitjançant enquesta en línia, on es va fer seguiment setmanalment dels subjectes participants fins a la finalització del confinament, amb avaluació final als 6 mesos de la finalització del confinament. Subjectes d’estudi: la captació dels participants es va fer utilitzant la tècnica de bola de neu entre els contactes de telèfon mòbil de l’equip investigador del projecte.

Àmbit temporal

L’estudi es va iniciar la primera setmana de confinament i es prologarà fins a la finalització del mateix, als 6 mesos de la finalització es farà una avaluació final.

Grandària de la mostra

Es va obtenir una mostra de 692 persones mitjançant la tècnica de bola de neu, assumint una màxima indeterminació de la “variable realització d’activitat física”, (proporció del 50%), amb un interval de confiança del 95% i una precisió de +/- 2.5, la mostra obtinguda serà suficient. El percentatge de reposicions necessari es va preveure que serà del 0%.

Mesures

Es va elaborar un qüestionari mitjançant l’eina de creació de qüestionaris en línia Google Forms, aquest recollia aspectes sociodemogràfics, laborals, sobre habitatge i convivència, estils de vida i benestar emocional. Així com també de relació amb la Covid19.

Variables

• Sociodemogràfiques: gènere, edat, nivell d’estudis, situació laboral i professional abans del confinament, ingressos mensuals.
• Estils de vida (abans i durant el confinament): alimentació, pes, consum de tabac, consum d’alcohol, realització d’activitat física, altres activitats de lleure.
• Estat de salut, malalties cròniques
• Benestar emocional: Escala d’ansietat (GAD-7), escala de depressió (PHQ-9), consum de psicofàrmacs per reduir l’ansietat o millorar l ‘insomni durant el confinament
• Convivència durant el confinament: amb qui conviu, persones que conviuen a la mateixa habitatge, persones dependents, persones menors d’edat.
• Característiques de l’habitatge: metres quadrats, espai exterior… Codi postal
• Condicions laborals durant el confinament, preocupació per la situació laboral després del confinament.
• Sobre el COVID-19: preocupació per contagi, símptomes relacionats amb la malaltia, canals d’informació de l’evolució de la malaltia, mesures de protecció (mascareta, guants, rentat de mans, desinfecció/neteja habitatge)
• Sortides del domicili durant el confinament: número de sortides, motius, nivell d’angoixa provocat per les sortides.

Desenvolupament de l’estudi

A finals de la primera setmana de confinament es va fer difusió de l’estudi convidant a participar-hi mitjançant l’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp. Es va enviar una breu explicació amb l’objectiu de l’estudi i la manera en que es desenvoluparia. Les persones que consentien participar responien al qüestionari adjunt i varen rebre un qüestionari setmanal durant tot el confinament. Així com un als 6 mesos de la finalització del mateix. Tan sols es va fer seguiment a aquelles persones que varen respondre a la primera enquesta. El qüestionari s’enviava cada diumenge mentre va durar el confinament, i als dos dies es tancava per evitar la confusió i el solapament de respostes d’una setmana a altra. Les persones participants varen ser identificades mitjançant un codi per poder fer el seguiment de cada una d’elles.

Anàlisi estadística

Anàlisi descriptiva per resumir les dades obtingudes. Les variables qualitatives s’expressaran mitjançant freqüències i percentatges i les variables quantitatives amb mitjanes (desviació estàndard) o medianes (rang interquartílic) segons la seva distribució. S’avaluaran les relacions entre variables mitjançant les proves habituals per a variables contínues i categòriques (Student T-test, ANOVA, Χ2 test, Mann-Whitney test, Kruskal-Wallis).

Per avaluar les diferències entre una setmana i altra es farà mitjançant tests de dades aparellades, es faran proves com el test de McNemar o el Cochran Mantel- Haenszel segons la distribució de les variables. Es farà representació gràfica de les variables per veure com es comporten a mesura que es va allargant el confinament.

Aspectes ètics

El projecte va ser avaluat i aprovat per la Comissió d’Investigació d’Atenció Primària de Mallorca i per el Comitè d’Ètica de la Investigació de les Illes Balears. Els participants varen ser informats dels objectius de l’estudi i del tractament que es faria de les seves dades, de l’anonimització de les mateixes i de que es podien retirar de l’estudi en qualsevol moment sense necessitat de donar cap tipus d’explicació. En el moment que les persones participants responien al qüestionari donaven el seu consentiment informat. Es va assignar a cada participant un codi, i aquest ser el seu identificador, a les bases de dades el seu número telèfon (què era l’única dada que els podria identificar) va ser substituït pel codi identificador.

Limitacions

Donat que la captació de subjectes es va fer mitjançant els contactes (telèfons mòbils) dels investigadors del projecte la mostra podria ser no representativa de la població general, i no representar a la població més vulnerable de patir les conseqüències negatives del confinament.

Referències bibliogràfiques

1. Brooks SK, Webster RK, Smith LE, et al. The psychological impact of quarantine and how to reduce it: rapid review of the evidence. The Lancet 2020;395(10227):912-920.
2. Huang Y, Zhao N. Generalized anxiety disorder, depressive symptoms and sleep quality during COVID-19 epidemic in China: a web-based cross-sectional survey. Under Revis. 2020:1-19.
3. Gao J, Dai J, Zheng P, et al. Mental Health Problems and Social Media Exposure During COVID-19. Available SSRN https//ssrn.com/abstract=3541120. 2020; Manuscript.
4. Xu K, Cai H, Shen Y et al. Management of Coronavirus Desease-19 (COVID-19): the Zhejiang experience. Zhejiang Da Xue Xue Bao Yi Xue Ban. 2020;49(1).
5. Qlan M, Wu Q, Wu P, et al. Psychological responses, behavioural changes and public perceptions during the early phase of the COVID-19 outbreak in China: a population based cross-sectional survey. Under Revis. 2020:122-128.
6. Wang C, Pan R, Wan X, et al. Immediate Psychological Responses and Associated Factors during the Initial Stage of the 2019 Coronavirus Disease (COVID-19) Epidemic among the General Population in China. Int J Environ Res Public Health. 2020;17(5).
7. Yip PS, Cheung YT, Chau PH, Law YW. The impact of epidemic outbreak: the case of severe acute respiratory syndrome (SARS) and suicide among older adults in Hong Kong. Crisis. 2010;31(2):86-92. doi: 10.1027/0227-5910/a000015.
8. La salud de la infancia confinada. https://ehu.eus/es/web/opik/confinamento-y-salud.