Varen respondre el primer qüestionari 681 persones, durant les 4 primeres setmanes més d’una 70% de les persones varen continuar responent, les 4 darreres setmanes més d’un 60%.
Joana Ripoll
El 12,5% de les persones participants vivien soles durant el confinament i quasi la meitat amb infants.
La primera setmana de confinament la majoria va expressar que la seva convivència no havia presentat canvis, tot i que un 7,9% va dir que havia empitjorat i un 27,4% que havia millorat.
Consum de tabac i alcohol
Un 13% de participants fumava habitualment abans de la pandèmia. La primera setmana de confinament un 2,1% va declarar que havia tornat a fumar.
Hàbits alimentaris
Respecte als hàbits alimentaris, durant la primera setmana més de la meitat de participants no va manifestar canvis en la seva alimentació, tot i que un 18,5% va expressar que havia empitjorat.
Activitat física
La primera setmana de confinament les persones participants varen realitzar menys activitat física de la que feien habitualment, però a mesura que varen passar les setmanes l’activitat física va anar en augment, fins que la darrera setmana (que ja es podia sortir a l’exterior a practicar-la) el percentatge de persones que realitzava activitat física va ser superior que abans de la pandèmia.
Activitats d’oci
L’ús del telèfon va ser l’activitat d’oci que més varen realitzar les persones participants, seguida de veure sèries i realitzar videoconferències.
Evolució benestar emocional
Els símptomes (moderats/greus) d’ansietat i de depressió de les persones participants varen anar disminuint durant les setmanes de confinament, així com també les consultes per millorar l’estat d’ànim o l’ansietat.
La majoria de persones participants no va presentar canvis en els indicadors de benestar emocional entre la primera i la vuitena setmana de confinament.
Durant les 4 primeres setmanes hi va haver un augment significatiu dels símptomes d’ansietat en les dones, en les persones entre 45 i 54 anys, en les que estaven a l’atur, en les més preocupades per la seva situació laboral i per contagiar-se de la malaltia.
Els símptomes de depressió, durant les 4 primeres setmanes de confinament van augmentar significativament més en les dones, en les persones més preocupades per la seva situació laboral i en les més preocupades per contagiar-se de la malaltia.
El consum de psicofàrmacs va augmentar de forma significativa les 4 primeres setmanes entre les persones que vivien a habitatges de menys de 80m2 i les que vivien en habitatges sense espai exterior.
Les 4 primeres setmanes les dones van consultar més que els homes per millorar el seu estat d’ànim o ansietat també aquelles persones amb dificultats econòmiques per arribar a final de mes i les més preocupades per contagiar-se de la malaltia.
Infografies
La primera setmana un 62% va expressar molta satisfacció amb la seva vida, percentatge que va disminuir a un 33,7% la segona setmana per millorar lleugerament fins al final del seguiment.
La darrera setmana de seguiment les persones participants varen expressar major optimisme respecte al futur personal que respecte al de la societat en general.
El principal motiu per sortir de casa durant tot el confinament va ser per anar a fer la compra seguit de sortir a tirar el fems i de sortir per anar a fer feina.
La preocupació per contagiar-se de la malaltia va anar disminuint a mesura que avançaven les setmanes, passant de ser un 38,1% les persones molt preocupades la primera setmana a un 16% la darrera setmana.
L’interès per l’evolució de la malaltia va anar disminuint a mesura que avançaven les setmanes.
L’ús de la mascareta és la mesura que va anar més en augment durant tot el període de confinament, d’un 24,8% la primera setmana a un 85,8% la vuitena setmana (quan encara no era obligatori el seu ús).